(adsbygoogle = window.adsbygoogle || []).push({});
eduard7105. El salat Mediterrani li esquitxava la cara, tot i anar tapat amb una c

El salat Mediterrani li esquitxava la cara, tot i anar tapat amb una caputxa que li amagava les cicatrius. Era la segona nit a sobre d'aquella zòdiac plena a vessar de persones i somnis, de tristesa i horror, de por i esperança. Ja haurien d'haver albirat la costa però al seu voltant tot era blau fosc. Havia sobreviscut menjant unes barretes energètiques i racionant l'ampolla d'aigua en petits glops. Portava doblegat a la butxaca quatre frases en un idioma que no coneixia i una adreça. Abans d'aclucar els ulls per un moment, es va prometre que ho aconseguiria, que arribaria al desitjat paradís on podria començar de nou, deixant enrere l'horror de la guerra, una guerra que no entenia, que l'havia obligat a matar per no morir, a sobreviure canviant de bàndol i que s'havia cobrat penyora deixant-lo sense família i sense llengua, coses dels senyors de la guerra. Només tenia dotze anys. Després de ser recollits per una ONG quan ja creia defallir, de romandre dos mesos en un CIE d'un país que no el volia, va aconseguir fugir agafat als baixos d'un camió perseguint la seva meta. Quaranta-tres quilòmetres més tard i després de ser atropellat per gairebé les vuit rodes del tràiler, es va deixar els somnis enganxats a l'asfalt a tocar de la duana del seu paradís.

Share 52 5
_april.23.

.................

Share 26 1

.................

Share 31 7
Advertisement
(adsbygoogle = window.adsbygoogle || []).push({});

Destí? VERD! #springtime

Share 74 4
_april.23.

.................

Share 37 4